L’arquitecte i veí de Sant Just Desvern Ricardo Bofill i Levi ha mort aquest divendres als 82 anys. L’Ajuntament de Sant Just Desvern ha decretat tres dies de dol, des d’avui divendres i fins diumenge, en els quals les banderes de la Casa de la Vila onejaran a mig pal.

Els dies 26 i 27 de gener se celebrarà un acte de comiat i homenatge a Ricardo Bofill al seu taller d’arquitectura.

Ricardo Bofill deixa un llegat arquitectònic immens, amb el Walden-7 com a emblema de Sant Just

Nascut a Barcelona l’any 1939 i format a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i la Universitat de Ginebra, on es va graduar, Bofill ha estat un dels arquitectes i urbanistes catalans més influents a nivell internacional. El seu llegat deixa un miler de construccions sorgides del Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura, ubicat des dels anys 70 a l’antiga fàbrica de ciment Sanson, a Sant Just Desvern, on l’arquitecte també hi ha tingut la seva residència.

Un dels projectes més destacats de Ricardo Bofill és el Walden-7, un edifici d’habitatges dissenyat per un grup de treball interdisciplinari format per professionals de l’enginyeria, l’arquitectura, la psicologia i la filosofia. Concebut amb l’ambició de proporcionar solucions als problemes que plantejaven les ciutats del segle XX, el Walden-7 es va projectar amb la intenció d’estimular la vida social i l’activitat col·lectiva en el seu interior. La seva singularitat l’ha convertit en un edifici icònic de Sant Just Desvern i reconegut internacionalment.

Altres construccions destacades de Ricardo Bofill han estat la terminal T1 de l’Aeroport de Barcelona, el Teatre Nacional de Catalunya, l’Hotel W de Barcelona, la Muralla Roja de Calp, la prolongació de l’avinguda de la Castellana de Madrid, el gratacel 77 West Wacker Drive de Chicago o l’edifici Shisheido de Tokio.

La seva dilatada trajectòria l’ha fet mereixedor de diversos premis i reconeixements, com el FAD de disseny (1963), el premi ADI-FAD de disseny i arquitectura (1964), la Creu de Sant Jordi (1993) i els nomenaments com a membre honorari de l’Institut Americà d’Arquitectes (1985), Doctor Honoris Causa per la Universitat de Metz (1995) i Doctor Honoris Causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (2021).